Visitó Encydia-Wikilingue.com

Generalitat De Cataluña

generalitat de cataluña - Wikilingue - Encydia

La Generalitat de Cataluña (Generalitat de Catalunya (ca)) es la organización política de Cataluña .
La Generalitat es instalada en Barcelona, capital de Cataluña . La Presidencia tiene su escaño en el Palacio de la Generalitat, cuando en el cuarto, ella escaño en el Parlamento de Cataluña ubicado en el Parque de la ciutadella.

Blason De la Generalitat de Cataluña

La Generalitat es formada por :

Sumario

Historia

Hay también la Generalitat valenciana (Generalitat Valenciana), el ejecutivo de la Comunidad valenciana (Comunitat Valenciana). Todas dos deben sus orígenes en las diputaciones permanentes creadas para asegurar la administración entre las reuniones de las Corts (« Cursos », Estados-generales del condado de Barcelona), en los diferentes territorios de la Corona de Aragón : condado de Barcelona, reino de Mallorca, condados de Roussillon y de Cerdaña .

Los Corts, durante lo reina de Jacques Ier el Conquistador (1208-1276), eran convocadas por el rey, como representativas de los estados sociales de la época. Bajo Pierre II el Grande (1276-1285) tomaron forma institucional ; el rey se comprometió a reunirlos cada año, lo que de en otro lugar no hizo . Los Corts eran divididas tres braços (« brazos »), representando cada uno un estado de la sociedad: el braç eclesiàstic reunía el clergé, el braç militar la nobleza , y el braç popular (también llamado cambra reial « cuarto real ») las ciudades reales. El conjunto de estos delegados era llamado lo General de Cathalunya, como que representa el conjunto de la población catalana.

1289, a los Cortes (Corz aragoneses) de Monzón en Aragón, fue creada una Deputazión Cheneral de Aragón (« diputación general de Aragón »), comisión temporal cargada entre las reuniones de las Cortes de recoger los subsidios que estas últimas concedían en el rey. En efecto, como en Francia Estados Generales , la principal misión de las Cortes era de concéder al rey el derecho de levantar nuevos impuestos, pero también, a la diferencia de Francia, de levantar estos mismos impuestos.

Durante los Corts de 1358-1359, reunidas a Barcelona , Vilafranca del Penedès y Cervera , el rey Pierre IV, que debía en todo precio obtener fondos para rechazar una invasión castellana en Aragón y en País valenciano, concedió a los Corts el derecho de delegar sus funciones entre cada reunión a doce personas en título permanente. Esta diputación permanente había competencias fiscales y podía sobre todo nombrar auditores de las cuentas que controlaban la administración real. La diputación reunía miembros de cada braç y era presidida por un eclesiástico. El premier de entre ellos fue Berenguer de Cruïlles, obispo de Girona .

Es pues 1359 a Cervera (Cataluña) que nace la Diputació del General llamada " Generalitat ". Estas doce personas (cuatro eclesiásticas, cuatro nobles y cuatro burgueses) cuyos dos roussillonnais, son cargadas de hacer el reparto de los impuestos. A los Corts siguientes de 1364, se decide que la Generalitat contará siete personas que a partir de ahora residirán en Barcelona : dos eclesiásticas, dos nobles, tres burgueses. Se apercibe que este grupo es girado hacia el negocio. Poco a poco, además de repartir los impuestos, la Generalitat va a controlar las decisiones del rey que tienen que ser conformes a las Constituciones catalanas. Cuando las noticias Corts (Asamblea de los Diputados) se reúnen verifican los trabajos de la Generalitat precedente y de los acuerdos o de los desacuerdos son pronunciados.

Algunos años más tarde, la Generalitat comprenderá tres diputados electos para tres años (entre dos sesiones de Corts). Decide que Sant Jordi (Saint Georges) que cava el dragón será el patrón de Cataluña.

Poco a poco, los tres diputados de la Generalitat, cuyo Presidente es siempre un eclesiástico, van a interesarse en la orientación política del país catalán. La Generalitat tendrá sus tropas y sus padezcas. Tomará iniciativas diplomáticas. Será cada vez más peligroso, para un soberano, de subestimar la Generalitat fuerte de sus famosas constituciones.

La Generalitat de Cataluña de la después-franquismo

. Desde 2006, José Montilla es el 128e presidente.

La Generalitat posee una delegación ha Perpiñán, la Colocó de la Generalitat ha Perpinyà.

Presidentes de la Generalitat de Cataluña

  • Berenguer de Cruïlles (1359-1362)
  • Romeu Sescomes (1363-1364)
  • Ramon Gener (1364-1365)
  • Bernat Vallès (1365-1367)
  • Romeu Sescomes (1375-1376)
  • Joan I de Empúries (1376)
  • Guillem de Guimerà (1376-1377)
  • Galceran De Besora (1377-1378)
  • Ramon Gener (1379-1380)
  • Felip de Anglesola (1380)
  • Pere de Santamans (1381-1383)
  • Arnau Descolomer(1384-1389)
  • Miquel de Santjoan (1389-1396)
  • Alfons de Todos (1396-1413)
  • Marc de Vilalba (1413-1416)
  • Andreu Bertran (1416-1419)
  • Joan Desgarrigues (1419-1422)
  • Dalmau De Cartellà (1422-1425)
  • Felip de Malla (1425-1428)
  • Domènec Ram (1428-1431)
  • Marc de Vilalba (1431-1434)
  • Pere de Palou (1434-1437)
  • Pere de Darnius (1437-1440)
  • Antoni de Avinyó i de Moles (1440-1443)
  • Jaume de Cardona i de Gandia (1443-1446)
  • Pero Ximénez De Urrea (1446-1449)
  • Bertran Samasó (1449-1452)
  • Bernat Guillem Samasó (1452-1455)
  • Nicolau Pujades (1455-1458)
  • Antoni Pere Ferrer (1458-1461)
  • Manuel de Montsuar (1461-1464)
  • Francesc Colom (1464-1467)
  • Ponç Andreu de Vilar (1467-1470)
  • Miquel Samsó (1470-1473)
  • Joan Maurici de Ribes (1473-1476)
  • Miquel Delgado (1476-1478)
  • Pere Joan Llobera (1478-1479)
  • Berenguer de Sos (1479-1482)
  • Pere de Cardona (1482-1485)
  • Ponç Andreu de Vilar (1485-1488)
  • Juan Payo Coello (1488-1491)
  • Joan de Peralta (1491-1494)
  • Francí Vicens (1494-1497)
  • Pedro Mendoza (1497-1500)
  • Alfons de Aragó (1500-1503)
  • Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (1503-1504)
  • Gonzalo Fernández de Heredia (1504-1506)
  • Lluís Desplà i de Oms (1506-1509)
  • Jordi Sanç (1509-1512)
  • Joan de Aragó (1512-1514)
  • Jaume Fiella (1514-1515)
  • Esteve de Garret (1515-1518)
  • Bernat de Corbera (1518-1521)
  • Joan Margarit de Requesens (1521-1524)
  • Lluís de Cardona i Enríquez (1524-1527)
  • Francesc de Solsona (1527-1530)
  • Francesc Oliver i de Boteller (1530-1533)
  • Dionís De Carcassona (1533-1536)
  • Joan Pasqual (1536-1539)
  • Jeroni De Requesens i Roís de Liori (1539-1542)
  • Miquel Puig (1542-1545)
  • Jaume Caçador (1545-1548)
  • Miquel de Oms i de Sentmenat (1548-1551)
  • Onofre De Copons i de Vilafranca (1551-1552)
  • Miquel de Ferrer i de Marimon (1552)
  • Joan de Tormo (1552-1553)
  • Miquel de Tormo (1553-1554)
  • Francesc Jeroni Benet Franco (1554-1557)
  • Pere Àngel Ferrer i Despuig (1557-1559)
  • Ferran De Lloaces i Peres (1559-1560)
  • Miquel de Oms i de Sentmenat (1560-1563)
  • Onofre Gomis (1563-1566)
  • Francesc Giginta 1566-1569)
  • Benet De Tocco (1569-1572)
  • Jaume Cerveró (1572-1575)
  • Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1575-1578)
  • Benet De Tocco (1578-1581)
  • Rafael de Oms (1581-1584)
  • Jaume Beuló (1584)
  • Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1584-1587)
  • Martí Joan de Calders (1587)
  • Francesc Oliver de Boteller (1587-1588)
  • Jaume Caçador i Claret (1590-1593)
  • Miquel de Agullana (1593-1596)
  • Francesc Oliver de Boteller (1596-1598)
  • Francesc Oliveres (1598-1599)
  • Jaume Cordelles i Oms (1599-1602)
  • Bernat de Cardona i de Queralt (1602-1605)
  • Pere Pau Caçador i de Aquilar-Dusai (1605-1608)
  • Onofre De Alentorn i de Botella (1608-1611)
  • Francesc de Sentjust i de Castre (1611-1614)
  • Ramon de Olmera i de Alemany (1614-1616)
  • Miquel de Aimeric (1616-1617)
  • Lluís de Tena (1617-1620)
  • Benet Fontanella (1620-1623)
  • Pere de Magarola i Fontanet (1623-1626)
  • Francesc Morillo (1626-1629)
  • Pele Antoni Serra (1629-1632)
  • Esteve Salacruz (1632)
  • Garcia Gil de Manrique Maldonado (1632-1635)
  • Miquel de Alentorm i de Salbá (1635-1638)
  • Pau Claris i Casademunt (1638-1641)
  • Josep Soler (1641)
  • Bernat de Cardona i de Raset (1641-1644)
  • Gispert De Amat i Desbosc de Sant Vicenç (1644-1647)
  • Andreu Pont (1647-1650)
  • Pau del Rosso (1650-1654)
  • Francesc Pijoan (1654-1656)
  • Joan Jeroni Besora (1656-1659)
  • Pau de Àger (1659-1662)
  • Jaume de Copons i de Tamarit (1662-1665)
  • Josep de Magarola i de Grau (1665-1668)
  • Joan Pagès i Vallgornera (1668-1671)
  • Josep de Camporrells i de Sabater (1671-1674)
  • Esteve Mercadal i Dou (1674-1677)
  • Alfonso de Sotomayor (1677-1680)
  • Josep Sastre i Prats (1680-1683)
  • Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1683-1686)
  • Antoni de Saiol i de Quarteroni (1686-1689)
  • Benet Ignasí De Salazar (1689-1692)
  • Antoni de Planella i de Cruïlles (1692-1695)
  • Rafael de Pinyana i Galvany (1695-1698)
  • Climent de Solanell i de Foix (1698-1701)
  • Josep Antoni Valls i Pandutxo (1701)
  • Antoni de Planella i de Cruïlles (1701-1704)
  • Francesc de Valls i Freixa (1704-1705)
  • Josep Grau (1706-1707)
  • Manuel de Copons i de Esquerrer (1707-1710)
  • Francesc Antoni de Solanell i de Montellà (1710-1713)
  • Josep de Vilamala (1713-1714)
  • Francesc Maciá i Llussà (1931-1933)
  • Lluís Companys i Jover (1933-1940)
  • Josep Irla i Bosch (1940-1954)
  • Josep Tarradellas i Joan (1954-1980)
  • Jordi Pujol i Soley (1980-2003)
  • Pasqual Maragall i Miró (2003-2006)
  • José Montilla Aguilera (2006 - )

Ver también

Vínculos externos

Referencias

Your Ad Here