| Localización | |
| | |
| Comarca de Cataluña | |
| | |
| Sido • Autonomía • Provincia • Ámbito territorial | España Cataluña Lleida Alto Pirineu y Aran |
| Capital | El Pont de Suert |
| Gentilicio | Ribagorzano, ribagorzana |
| Superficie | 426,86 km² |
| Población (2008) • Densidad | 4.332 hab. 10,15 hab/km² |
| Coordenadas | (y) |
| Organización Municipios Forma de gobierno • Presidente: | 3 Consejo comarcal Joan Perelada y Ramon (PSC) |
| Web | |
El Alta Ribagorça es una comarca pirenaica situada al sur de la Valle de Aran, al oeste del Pallars Sobirà y al norte del Jussà. A ponente limita con la comarca homónima de la Aragón (ved Ribagorça). La comarca fue creada por ley en el año 1987, junto con el Pla d'Urgell y el Pla de l'Estany y, hasta entonces y desde la división comarcal de 1936 había formado parte del Pallars Jussà, salvo la nueva división comarcal hecho el 1939.
Con esta creación se recuperaba, pues, una comarca que ya había sido creada el 1939, en la efímera división comarcal empresa por la Generalitat republicana poco antes de acabar la Guerra Civil, y que siempre había sido considerada como tal en los ámbitos académicos y científicos, a pesar de que los estamentos políticos la ignoraran. De todas maneras, y estela de banda el posible conflicto con los municipios ribagorzanos de administración aragonesa que tradicionalmente se han incluido en el Alta Ribagorça, la comarca actual ha perdido un buen número de municipios, por causas diversas, como se puede ver a la lista siguiente:
Está vertebrada por los ríos Noguera Ribagorzana y Noguera de Tor (afluente del primero), que la drenan en sentido norte-sur.
Al nordeste de la comarca hay la parte occidental del Parque Nacional de Aigüestortes y Estanque de Santo Mauricio.
Mesa de contenidos |
A pesar de que hay que tratar el término Alta Ribagorça desde el punto de vista de una comarca legalmente constituida por las leyes vigentes en Cataluña, a lo largo de la historia se han dado diferentes versiones de esta comarca.
Enla Aragón no existe ninguna comarca con este nombre, pero sí con el de Ribagorça , pero se da una tercera versión, que no es de carácter político catalán o aragonés, sino basado en las costumbres de la comarca, en la historia y en los vínculos socioculturales entre sus pueblos. Este enfoque es el que se refleja a la Grande Enciclopèdia Catalana y en las obras que parten de su enfoque.
Esta división comarcal, de carácter estrictamente cultural, sitúa en el Alta Ribagorça los municipios de Bonansa y Montanui , de administración aragonesa, el Pont de Suert, Valle de Boí y Vilaller , de administración catalana (Alta Ribagorça Oriental), y los de Benasc , Bissaürri, Castilló de Sos, Gia, las Paüls, Saünc, Sessué y Vilanova de Éssera, todos de administración aragonesa (Alta Ribagorça Occidental). Entre estos últimos hay de habla catalana, de habla aragonesa o castellana, y de habla de transición entre el catalán y el aragonés.
Por otro lado. habría todavía la Baja Ribagorça, toda ella de administración aragonesa (Areny de Noguera, Benabarre, Beranui, Capilla, Castigaleu, Estopanyà, Lasquarri, Monesma y Queixigar, la Puebla de Rueda (actualmente, Isàvena), el Puente de Montanyana, Sopeira, Tolba, Tor-la-ribera, el Valle de Lierp y Viacamp y Lliterà (Baja Ribagorça Oriental, o de habla catalana) y Campo , Agujereada, Grados, Perarrua, la Puebla del Castro, Santa Llestra, Seira y el Valle de Bardaixí (Baja Ribagorça Occidental, o de habla castellana, antiguamente aragonesa).
| Municipio | Habitantes |
|---|---|
| El Pont de Suert | 2.553 |
| Valle de Boí | 1.080 |
| Vilaller | 699 |
| Font: Municat | |
Coordenadas:
Su cumbre más alta es el Comaloforno (3030 metros de altitud), al macizo del Besiberri.
Tomando como punto de partida la creación de los ayuntamientos modernos con la promulgación de la Constitución de Cádiz del 1812, en todo Cataluña ha acontecido el mismo que en el alta Ribagorça: en un primer momento se creó un montón de ayuntamientos (56, en el alta Ribagorça), que quedaron bastante reducidos en el momento que, el 1845 se promulga una ley municipal que fija el límite mínimo de vecinos que tiene que tener un municipio: 30 (hay que decir que en aquel momento, vecino quería decir ninguno de casa). Esta ley se aplicó el febrero del 1847, y de los 56 ayuntamientos del periodo 1812-1847, se pasó a 10.
Entre 1965 y 1973 se produjo una nueva reducción de los municipios pallaresos, con unas modificaciones que afectaron también la comarca vecina del Pallars Jussà. De 10 ayuntamientos se pasó a los 3 actuales, con la particularidad que tres antiguos municipios ribagorzanos (Benés, Espluga de Serra y Sapeira ) fueron incorporados a municipios pallaresos (respectivamente, Sarroca de Bellera y Temple , los dos últimos).
Esta reducción viene dada por la suma de dos factores: por un lado, la simplificación administrativa que se ha ido aplicando a medida que avanzaba el tiempo, pero por el otro, el más determinante: el fuerte proceso de despoblamiento que ha sufrido la comarca, sobre todo a las zonas más montañosas.
| Creados el 1812 | Agregados el febrero del 1847 a: | Agregados entre 1965 y 1970 a: |
|---|---|---|
| Casós | Vilaller > Llesp | El Pont de Suert |
| Castilló de Tor | Llesp | El Pont de Suert |
| Gotarta | Llesp | El Pont de Suert |
| Igüerri | Llesp | El Pont de Suert |
| Irán | Llesp | El Pont de Suert |
| Irgo | Llesp | El Pont de Suert |
| Llesp | Llesp | El Pont de Suert |
| Sarroqueta de Barravés | Vilaller > Llesp | El Pont de Suert |
| Viuet | Vilaller > Llesp | El Pont de Suert |
| Castellars | Malpàs | El Pont de Suert |
| Erillcastell | Malpàs | El Pont de Suert |
| Erta | Malpàs | El Pont de Suert |
| Esperan | Malpàs | El Pont de Suert |
| Massivert | Malpàs | El Pont de Suert |
| Malpàs | Malpàs | El Pont de Suert |
| Montiberri | Malpàs | El Pont de Suert |
| Peranera | Malpàs | El Pont de Suert |
| Razones | Malpàs | El Pont de Suert |
| Bodegas | El Pont de Suert | El Pont de Suert |
| Marquet (el Pont de Suert) | El Pont de Suert | El Pont de Suert |
| El Pont de Suert | El Pont de Suert | El Pont de Suert |
| Ventolà | El Pont de Suert | El Pont de Suert |
| Adons y Abeja de Adons | Viu de Llevata | El Pont de Suert |
| Corroncui | Viu de Llevata | El Pont de Suert |
| Perves | Viu de Llevata | El Pont de Suert |
| Pinyana | Viu de Llevata | El Pont de Suert |
| Viu de Llevata | Viu de Llevata | El Pont de Suert |
| Avellanos, Castellnou de Avellanos y el Cortijo de Vilancòs | Batlliu de Sas , después Benés | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) |
| Batlliu de Sas | Batlliu de Sas, después Benés | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) |
| Benés y Sintiera. | Batlliu de Sas, después Benés | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) |
| Buira | Batlliu de Sas, después Benés | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) |
| Castellvell de Bellera | Batlliu de Sas, después Benés | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) |
| Manyanet | Batlliu de Sas, después Benés | Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) |
| Aulàs | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| Castellet | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| Casterner de las Ollas | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| Enrens y Trepadús | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| Espluga de Serra | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| Llastarri | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| La Torre de Tamúrcia | Espluga de Serra | Tremp (Pallars Jussà) |
| Escarlà | Sapeira | Tremp (Pallars Jussà) |
| Espejos | Sapeira | Tremp (Pallars Jussà) |
| Esplugafreda | Sapeira | Tremp (Pallars Jussà) |
| Orrit | Sapeira | Tremp (Pallars Jussà) |
| Sapeira | Sapeira | Tremp (Pallars Jussà) |
| Tercui | Sapeira | Tremp (Pallars Jussà) |
| Barruera | Barruera | Barruera > Vall de Boí |
| Boí | Barruera | Barruera > Vall de Boí |
| Cardet | Barruera | Barruera > Vall de Boí |
| Cóll | Barruera | Barruera > Vall de Boí |
| Erill el Valle | Barruera | Barruera > Vall de Boí |
| Durro | Durro | Barruera > Vall de Boí |
| Saraís | Durro | Barruera > Vall de Boí |
| Artiga | Vilaller | Vilaller |
| Senet de Barravés | Vilaller | Vilaller |
| Vilaller | Vilaller | Vilaller |
En la propuesta derivada del informe popularmente denominado Informe Roca[1], de en el año 2000, los términos municipales del Alta Ribagorça tenían que sufrir todo de cambios, que son las siguientes:
Esta propuesta, pero, a la cabeza de diez años no pasaba de ser esto: un estudio y una propuesta.
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: fgansos; 1717-1981: población de hecho; 1990- : población de derecho (más info.) | ||||||||||||||||||
| Candidatura | Ninguno de lista | Votos | Regidores/Consejeros | % Votos | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partido de los Socialistas de Cataluña - Progreso Municipal | Joan Perelada y Ramon | 824 | 9 | ||
| Convergència i Unió | Albert Alins Abad | 820 | 8 | ||
| Esquerra Republicana de Cataluña - Acuerdo Municipal | Jaume Monzón Alòs | 149 | 1 | ||
| Bloque por el Valle | Carlos Fantova Palacín | 108 | 1 | ||
| Iniciativa por Cataluña - Esquerra Unida y Alternativa - Entendida por el Progreso Municipal | Núria Salguero Fonseca | 92 | - | ||
| Otros | 125 | - | |||
| Voto en blanco | 42 | - | |||
| Voto nulo | 20 | - | |||
| Total | 2,176 | 19 | |||
Los siguientes sueño los miembros del miembros del Consejo Comarcal del Alta Ribagorça para el periodo 2007-2011:
| |||||||